Al meu davant
Sé que el meu destí estava en mans del gran Alà,
si és que em sent li pregue que plene el meu buit a la llar,
on m'espera una família, fills de la necessitat,
que confien en que prompte arribe el pare amb un regal
en forma de diners que curen l'angoixa i la fam
vinguts des d'un país a l'altra banda de la mar.
D'un bon pare és obligat donar la sang per un fill,
per això em vaig decidir a buscar un nou camí,
a la terra de l'abundància i de la prosperitat,
a la que podem veure mirant la televisió,
creuant la frontera que separa al pobre del senyor,
una pastera em serviria com a passaport.
I ara et veig al meu davant
al nou immigrant dones la benvinguda
i ara et veig al meu davant
qui sap què estàs pensant sentint el meu silenci
És un dret fonamental tindre una oportunitat
i un estómac buit ho té molt més clar que un que és ple.
Això a Europa no els importa, anava a ser un delinqüent,
fugit de la presó de la misèria i de la fam,
buscant el tros de pa que fa molts anys ens van robar,
ens han furtat la roba i ens prohibeixen anar nus.
I ara et veig al meu davant
mirada indiferent, complint amb la rutina
i ara et veig al meu davant
i al teu davant no veus un crim on tu ets culpable
i ara et veig al meu davant
tu amb el teu treball, jo ofegat a la platja
i ara et veig al meu davant
jutge desalmat, alçant el meu cadàver.
Writer/s: Alabaix