Al teu costat
No hi ha ningú,
carrers que estan buits,
la foscor de la nit
comença a despertar.
Tancat a casa,
sense saber què fer,
un cel ben fosc,
res no anirà bé.
Quan toquin les cinc
sortiré a passejar,
pensant la causa
d’aquesta soledat.
Necessito algú
que em faci costat.
Potser d’aquí potser d’allà,
això tant se val.
És important poder comptar,
poder tenir amb qui compartir.
El sol empeny la lluna
perseguida de malsons.
Les ombres tenebroses
ja no formen part del joc.
I torno cap a casa
amb un somriure adolescent.
S’han esvaït totes les pors
com la foscor d’aquest moment.
I l'endemà es comença a enlairar lliure de dubtes.
Per rumb la il·lusió, l'optimisme, que em fa seguir sempre sentir-me al teu costat.