Aurora
Fixaràs aquell termini, ni molt d’hora ni molt tard
Mitges tintes no són bones, decidir-se és complicat
I es complica aquella vida que tu creies tan senzilla
Romandries asseguda reflexiva a la cadira
Però ara és hora d’aixecar-se i espolsar-se les engrunes
Mentre seies tan tranquil·la van sortir-te les arrugues
Tu t’omplies tant la boca quan parlaves de ser lliure
Quina cosa veure’t ara, doncs no era tan fàcil viure
Writer/s: Ferran Palau,Ferran Palau/ Jordi Matas Domenech