Bressol
el que em despertava cada nit al teu costat.
I jo la sentia i jo la sentia,
perquè no podia mai dormir al teu costat.
Era una tempesta, era una tempesta,
era com viatjar amb el llit a sobre el mar.
Era una tempesta, era una tempesta
que semblava que estigués a dins l'habitació.
Els pensaments a la foscor són els pitjors.
Writer/s: Gerard Armengol