Camí de carro
com si haguessin promès or
als que creuessin la línia
arribant abans que el cor
i un dia t’adones
no pots tornar a començar
que tots els camins van endavant
Era com jugar amb les pedres
guanya qui l’envia més lluny
només els consells dels avis
ens podien obrir els ulls
i un dia t’adones
la terra gira per tots
llavors gires 180 graus
Cau, s’esmicola,
La veu dolça de la pau
Col·leccionàvem tiretes
esgarrinxades i blaus
fruits de les millors trompades
d’un camí fet sense frens
I un dia t’adones
que les que no brollen sang
son les ferides que fan més mal
Cau, s’esmicola,
La veu dolça de la pau