Camí de vidre
En un viatge quasi infinit
Una pedra pot marcar la fi del camí
Un pas en fals t’orienta a un altre destí
Un forat en aquest destí serà la teva fi
Encara queden promeses per complir
L’haver escollit t’ha portat fins aquí
És poder decidir el que et fa lliure
És haver decidit el que fa el teu camí
Pedres amb les que ensopegues, et fan voler seguir
La vida no és fràgil per fer-te patir
Pedres amb les que ensopegues, et fan voler seguir
La vida no és fràgil per fer-te patir
Pedres amb les que ensopegaràs, t’ajudaran a escollir
Sentir-me com el vidre com el vidre és implícit en mi
El dèbil fort et farà, mantenint-se al teu costat
El sord t’escoltarà, quan no puguis callar
És poder decidir el que et fa lliure
És haver decidit el que fa el teu camí
Avançant per prats verds i aigües dolces
Evita els pantans i caminar entre les ombres