Cançó de Barcelona
Catalònia t'anomenaren
els nostres avantpassats,
i, avui, quan et contemplen
restes meravellats.
Prodiga terra,
símbol de tradició,
on l'ànima s'aferra
de generació en generació.
Per formosa capital
tens l'altiva Barcelona,
nostra gran ciutat comtal
de qui tothom s'enamora.
Tens platja, muntanya,
rius i pinar,
cel blau, terra fèrtil
a la vora del mar.
Flaire de ginesta
la prada ens porta,
dolçor de conquesta
en cosa tan nostra.
Encara que d'esquerp
peca el barceloní,
rendeix com el bon cep;
dóna generós vi.
De segles enllà ufanós
el català està de son llenguatge,
hereu d'un passat gloriós
digne de son llinatge.
Nobles ciutadans
que amb ritme puntejant
donant-vos les mans
us agermaneu dansant.
Ciutat missatgera
d'amor i de pau,
que cerques, que anheles
entre els homes la pau.
Jo et dic, oh Barcelona
bategant d'emoció el cor,
l'orgull que sento
d'haver nascut en el teu port.
Writer/s: Rosa Mas