Carretera
El neguit era tan llarg...
la carretera infinita...
Constant la nit atrapava
caòtics els dies...
Fugia, fugia...
espora del fat
directa al no-res
“Anar de pressa i no arribar enlloc
sort que la desgràcia així com arriba
se’n va, se’n va
Quan sembla que s'ha acabat
i saps que ara és quan tot comença
travesses la porta de glòria
i dónes les gràcies.
Podria, podria...
Haver-se acabat.
o no haver estat mai.
“Anar de pressa i no arribar enlloc
sort que la desgràcia així com arriba
se’n va, se’n va
Writer/s: Toni Verd