Com abans
Incansable avança
i no s’adona del que passa més enllà.
Ell sempre treballa
i és que ni tan sols s’atura per dinar.
No t’arrosseguis més
i deixa de sembrar,
que en aquesta terra
ja res hi creixerà.
Com el pas de l’aigua,
corre com un infant, lleuger, com abans.
Corre com abans.
Ja prou de nostàlgia.
Són les teves eines del segle passat.
Eines, utensilis i pertorbacions
que ja s’han dissipat.
No t’arrosseguis més
i deixa de sembrar,
que en aquesta terra
ja res hi creixerà.
Com el pas de l’aigua,
corre com un infant, lleuger, com abans.
Corre com abans, lleuger, com abans.
Corre com abans.
Writer/s: Ferran Palau