Desperts
Quan dibuixis un somriure sense llavis de paper.
Podràs vindre a veure'm, podràs explicar-m'ho tot.
No hauràs d'esperar a saber què ha canviat.
T'estimaré.
Si pots córrer més que un raig de llum, però vas lenta pel carrer.
Si saps fer melodies, però el silenci ja et va bé.
T'estaré esperant callat i aturat.
T'estimaré
Saps fer que el temps vagi més lent mentre es mou el tren.
Saps on trobar la porta de l'estació. Mira bé on ets.
Feia temps que t'esperava, estava perdent la fe.
T'estimaré
Vora el moll i de nit t'escoltaré, diguis res o tots dos callats.
Surant, com ho havies somiat.
Desperts.
Quan oloris el nou dia i la fresca del carrer.
Quan a tres i tres per sumar nou encara els en calguin tres.
Ai, ves! Qui podria dir-te què ha passat.
Ja t'he estimat.
Vora el moll i de nit t'escoltaré, diguis res o tots dos callats.
Surant, com ho havies somiat.
Desperts.
Writer/s: Manel Romero