Dies de ràdio
Des de l'estació fins al parc del barri
vaig pels camps oberts de la vella ciutat,
ara no és igual, abans hi havien pedres
ara creixen flors tor sembla més tranquil.
Ets massa gran amb eixes avingudes
diferent del que recorde fa tant anys,
ja no jugue amb la pilota el la paret
no camine amb el pare pels carrers.
Tu, ja no te'n recordes de mi
jo sóc els dies de ràdio.
Vens de tant en tant,
de la meua ment no t'has escapa't mai.
On s'han amaga't els fanals de llum groga,
el casal, la tenda, tots aquells sorolls?
Per on rodaràn totes les memòries,
on haureu anat, no sé com estareu?
Des de l'estació on comencen els meus passos
fins a la vorera on viuen els records,
hi ha un camí viscut i ara la distància
fa justícia sembla que tot fora ahir.
Writer/s: Carles Pastor