El calaix de la memòria

La Carta Esfèrica


Ara puc sentir molt dintre de mi,
l’olor de pluja fina acariciant la terra que em va bressolà
des d’avanç d’infant, ella és part de mi
i sentir-me’n tant lluny em fa petit

Vam créixer entre rius, que banyen records
de tardes de diumenge, divagant sobre l’amor i l’amistat
sempre al teu costat, caminant plegats
compartint la innocència

deixa’m dir-te amic
els records dibuixen el nostre esperit...per dins

I la vida capriciosa, que em va allunyar d’allà
i se m’obren les ferides al pensar
que sóc d’un lloc d’on homes fem castells
per tocar el cel, no hi ha un lloc millor
i jo el vaig deixar enrere

Només tu i jo...amic només tu i jo
Només tu i jo

Ferit, per el pas del temps
si pogués tornar enrere abraçaria tot el que vaig descuidar
per poder emigrar buscant l’esplendor
efímera fortuna

Deixa’m dir-te amic
les cicatrius no sempre són de l’enemic
amic

només tu i jo...amic només tu i jo
només tu i jo

només tu i jo