El coll de la Regina
Al coll de la Regina baixa una pluja d'or;
el sol per la boirina ara viu, ara mor,
i l'ocell que celebra una alba resplendent
amb les ales esteses espera un buf de vent.
Però més avall l'angoixa, la fosca i la gelor ;
la gent de Prats miro les crestes amb temor,
una vegada més toquen el sometent
que clava l'ai al cor i desvetlla el turment.
Una vegada més la campana diu : Guerra !
Refeu els batallons Angelets de la Terra!
Trinxeria us demana, amb ell heu de marxar
a defensar l'alt pas per entre el penyalar.
Al Coll de la Regina pugen els catalans,
son qualque centenars les armes a les mans,
el francès ve a mils amb mules i canons
disposat a desfer totes llurs il.lusions.
Per un dels nostres mort cauen quatre enemics !
la sang! Roja la sang sembla brollar dels pics!
Tants valents han caigut en l'alba blava i grisa
que un silenci glaçat planeja per la brisa.
Tant valents no veuran més el sol ni la serra,
ni el somrís de l'infant, i en la tropa estrangera
que s'ha obert camí, cada soldat retut
per sa bravesa ret homenatge al vençut.
Writer/s: Joan Tocabens,Jordi Barre