Vallespir
Del Costabona altiu fins al peu de l'Albera
La serp verda del Tec llisca entre l'escumera,
I per l'estreta vall l'oreig com un sospir
Entre l'arbreda murmureja: Vallespir!
Les fredors de l'hivern s'hi fan un llit de bromes,
Els vents nats dels cimals enferrissen les comes,
Però quan la mà del sol amanyaga el serrat
Fa renéixer i brollar com una onada el blat.
Uns homes han nascut com s'aixeca la pedra ;
Tenen fosca la pell i l'ànima guerrera;
Són gent de mas, pastors, teixidors, traginers,
amants d'aquesta terra i catalans sencers.
Uns homes han nascut de treball i endurança
Arrelats al seu sol per segles d'esperança,
V olen viure i estimar en un destí honrat
I saben més que tots que vol dir llibertat.
De les neus dels cimals a la mar de la plana
en la calma somriu la terra catalana,
i les fonts, i els rius, i l'aura del matí
per l'aire transparent canten el Vallespir.
Writer/s: Joan Tocabens,Jordi Barre