El moment
et trenquen tots els ossos,
no recordes quan hi havia llum.
El futur és el present
i queda tant per fer,
qui són eixa gent que ens volen parar els peus?.
Les setmanes són segons
caldria tindre en compte
que un dilluns pot ser igual de bo.
El moment és el millor,
els plans que anem fent sempre
ens mantenen vius dins d'aquest món.
Encara vull ballar aquella cançó,
potser encara no he perdut el meu toc,
saps que ho intentaré, seria un plaer
jugar amb tu en aquest moment.
No voldria que eixe núvol gris
es quedés per sempre,
és tot un plaer que estigues a prop de mi.
Ja fa temps, vaig començar i
no és el moment de perdre,
potser eixes coses no es poden deixar.
Encara vull ballar aquella cançó,
potser encara no he perdut el meu toc,
saps que ho intentaré, seria un plaer
jugar amb tu en aquest moment.
Eixos dies de tardor
et trenquen tots els ossos,
no recordes quan hi havia llum.
Què vells érem llavors,
que joves som ara,
quantes coses queden per contar.
Encara vull ballar aquella cançó,
potser encara no he perdut el meu toc,
saps que ho intentaré, seria un plaer
jugar amb tu en aquest moment.
Writer/s: Tico Porcar/ Diego Barberà/ Joan Villalonga