Els dies bons
Ja no hi ha nits que en un segon ho canvien tot.
El meu discurs d'home valent s'ha anat perdent.
I tinc la por acariciant el meu clatell.
L'olor que encén la vida ella la té.
I treu de mi el record d'aquell adolescent.
I feia mal viure l'amor de tan a prop
que fàcil tot sentin-te sempre poderós.
Creus que pots viure, sabent que pesa,
la vida passa i tu la veus per la finestra.
Creus que pots viure, sabent que pesa,
la vida passa i tu la perds per la finestra.
I era fàcil viure en zona de confort.
I és tan cert que sortir-ne ens feia forts.
Però tan certa és la por d'aquells valents
Com sentir-la remenant el subconscient.
Remena, remena nena!
Viu el dolor, el desig, la por, l'amor, la ràbia.
I canta i al mal, espanta'l.
Remena, remena nena!
Ara pots veure la por en els altres,
Aquells que un dia van forjar-se amb impaciència.
Hissem la Major! llevem les àncores!
I siguem conscients de qui som ara.
Writer/s: Gracià Pedro