Els funerals del porc
Celebrem els funerals, amb diner i candela
de la mort del nostre porc que és gran meravella,
entre els amics i parents que se’l troben entre dents
sens tenir-ne pensaments si és mascle o femella.
El qui porta el cap de dol dirà a la mestressa
“de que ja s’ha mort tot sol, i això és el que em pesa
que si hagués mort amb company, en tindríem per tot l’any
sense temor ni afany tallaríem peça.
Ha fet un testament clos, sense cap notari
“si a la taula queda res fiqueu-ho a l’armari
que no fos el cas bordell que vingués el gat borell
que es mengés fins a la pell, si podia entrar-hi!’’
De vianda en queda prou per les Carnestoltes
los deixo tot el meu cos botifarres moltes
també us deixo lo poltruc menjau’s el que jo no puc
procureu viure amb salut després feu-me absoltes
Del que jo us vull avisar n’és cosa molt certa
del menjar no en feu abús del meu sang i fetge
perquè us en faria mal el ventre com un tabal
si de mi no en feu cabal ja en fareu del metge!
Del que jo us vull avisar en aquesta vida
que de tot lo del meu cos en prengueu la mida
i de la barra de baix, que d’ella no en facin cas
fins que un altre porc ben gras ben arribat sia
Writer/s: Popular