El xirment
Escolteu la història d'un pobre xirment
Que se n'és vistes i se n'és sentit
Encara que sigui de fusta i torcit
A sa mare li van tallar el coll
Per això va créixer una mica foll
I quan va reéixer a se trobar un vestit
Amb una sofrada* el va tenir embrutit
Com* se planyia llerpissat de groc
Amb una asperjada* el van fer blau d'un cop
I com portava granets moselluts
Van fer les veremes pels hi tallar tots
Quina tristesa del sort maleït
Un cop de vent li va robar el vestit
I quan Novembre el va haver despullat
Unes estisores li van tallar el cap
Mi'l aquí pel sòl a se fer dolent sang
Sus de la rabassa un ull anava plorant
Fins que una tarda una mà el va agafar
Per ne fer un fogot* on el va lligar
Tan ficelats gemegaven un poc
Per ne fer brasa en van encendre un foc
Mes com* el ca havia pres l'esmorzar
Encara d'aqueixa se'n va poguer salvar
Vinga a picar i tustar i fer mal
Sus de les costelles del pobre animal
I quan va haver jugat el seu bocí
El van gitar sul bell mig del camí
Un poc més tard com passavi per aquí
El vaig trobar sempre al mig del camí
Maixinalment el vaig prendre amb jo
Nos vam fer companys i me va contar això
Homes i dones del departament
Escolteu la història d'un pobre xirment
Que se n'és vistes i se n'és sentit
Encara que sigui de fusta i torcit