Ema
Son els somnis què ella anà atresorant que li pertorben
Projectant la seva ànima al espai infinit i misteriós.
Ix el sòl al llevant de Ema, pot imaginar qualsevol camí futur
Sap que no serà fàcil controlar el tremolar de la cintura
És la força del instint animal que se revel.la
I així i tot… Ema està… preparada per eixir al món exterior I fer-se sentir
Ema se’n va, pot dibuixar el seu espai
Mira el seu cor, ell porta el secret del seu destí
Ema sap valorar la sort del temps, cap perill distraurà eixa mirada
Sap fugir de tota banalitat, potser ella encara no ho sap
Jo la observe dibuixar al seu cap els colors tan complicats.
Vola al ras, no se’n ix del seu propòsit. Ema és fam i les ganes de menjar
Si te deixes Ema et portarà cap a una illa abandonada
Dona passos com si fos un gegant tendre i un…
I així i tot… Ema està… preparada per eixir al món exterior I fer-se sentir
Ema se’n va, pot dibuixar el seu espai
Mira el seu cor, ell porta el secret del seu destí
Ema se’n va, pot dibuixar el seu espai
Mira el seu cor, ell porta el secret del seu destí
Writer/s: Josep Pérez