En Hassan i la Martina
Per comprar quatre cosetes en temps de Ramadà
La Martina ja l’espera a la Plaça del Mercat
Els cabells lligats i llisos i a la mà un granissat
I és mitja veritat que ja no vull ser al teu costat
Que tu ja ho saps m’he n’he d’anar diu en Hassan tot llagrimant
I la Martina que no ho entén, però que és més fort que el que ara sent
Que vol portar el Hassan a Fez i obrir una escletxa per sempre més
El Hassan i la Martina es miren amb complicitat
Ell pell fosca i «xilaba», ella rossa i amb texans
Ja fa temps que «algo» els hi passa que no saben explicar
Ell sent tremolor de cames i ella té suors al cap
I és mitja veritat...
En Hassan baixa de casa dues monedes a la mà
Per comprar quatre cosetes i resar per l’endemà
La Martina ja no espera sent tranquil·la el vent passar
imagina el moment màgic d’un futur no tant llunyà