És ben boig
els llums dels fars no arriben gaire més enllà
el vent l'envolta i ell no es pot escapar
en una cursa sense cap final
La precisió de les corbes
l'emoció del vol rasant
ja no vol ser
sinó un esclau del perill
I quan les rodes derrapen
i per un pèl no cau a terra
diu que no és sort
es tracta d'habilitat
Diu que li agafa una estranya sensació
diu que li calen per romandre fort i a to
tothom ja pensa que té un nínxol reservat
que té la sang ben blava que no pot durar
que fa patir la mare
És que fa coses molt molt rares
des de sempre que ha sigut així
I quan cau lliure dins l'aire
i poc a poc va accelerant
oh, no pensa pas el que fa
I quan domina la cosa
i hi ha una rutina en comptes del perill
en prova de noves
no sap quantes n'ha fet ja
Diu que li agafa una estranya sensació...
És que fa coses molt molt rares
des de sempre que ha sigut així
és que fa coses molt molt rares
mai no porta xarxa ni coixí
Diu que li agafa una estranya sensació...
És que fa coses molt molt rares...
Writer/s: Josep Joan Ramos,Oge Àlvarez