Es pollet
que tenia es bequet groc,
li varen tallar un dit
perquè menjava molt poc.
Es pollet menjà més,
va engreixar com un conill,
i es ditet amb aquell greix
prest li va tornar sortir.
Piu, piu, piu, piu.
Piu, piu, piu, piu.
Piu, piu, feie es pollet.
Piu, piu, piu, piu.
Piu, piu, piu, piu.
m'ha sortit es ditet.
Es pollet va plorar
fins que va veure es ditet.
Va prometre i va jurar
acabar sempre es seu platet.
Es pollet,
molt petit i amb un bequet molt groc,
se va quedar sense un ditet
perquè menjava molt poc.
Però es poll
prompte se va posar a menjar més.
Mentre se posava ben sadoll,
es ditet creix que te creix.
(per al final=
Es pollet sempre riu,
ja és molt gros i té es ditet
perquè sense dir ni piu
s'angoleix es seu platet.
Writer/s: Nicolau Pizà