Estranya
I amb aquesta mirada als ulls et veig estranya,
estic veient una part de tu que m'era estranya.
No sé si ho he vist o ho he somniat,
però per un moment t'has transformat
en algú desconegut, en una estranya.
I amb aquesta mirada als ulls et veig estranya,
descobreixo maldat en tu i això m'estranya.
No sé si m'agrada o em fa por,
però he notat una pujada de tensió
i ara ja no sé si et vull normal o estranya.
He fracassat, sóc més dèbil del que creia.
M'has dominat, jo era tan cec que no ho veia.
Saps el que fas, les amigues ja m'ho deien però no els feia cas.
I amb aquesta mirada als ulls et veig estranya,
però ja li estic agafant gust i no m'estranya.
No sé si això és bo o és dolent,
però m'estic acostumant al patiment
de no saber si realment ets tu o ets una estranya.
He fracassat, sóc més dèbil del que creia.
M'has captivat amb la teva part més tèrbola.
M'has trastocat i ara res no tornarà a ser com abans.
I amb aquesta mirada als ulls et veig estranya.
Writer/s: Roger Gascon