I no voler fer-li un petó
De seguit la vaig reconèixer.
"Adiu, com vas?
És cert que hem canviat,
però tu, ets sempre la mateixa."
Dos fills ja grans al seu costat esperen
i a darrere, un marit un poc distant.
I jo mirant la teva cabellera negra
i els teu ulls blaus brillants.
I no voler fer-li un petó
I no gosar sense raó
encadenat per la temor
Que em digui no.
Dels anys passats recordem moments tendres
i també dos o tres banalitats,
quan vas partir, ja em sembla
que ens vam tot just tocar la mà.
Writer/s: Carles Sarrat