La ciutat
revela la gran magnitud d'un laberint fet de miralls
que reflexen el cel gris i que s'enfonsen en el sí
d'un entramat en vertical
La ciutat, on els homes són només rostres
La ciutat, on l'anònim resulta còmplice
La ciutat de la freda desunió
El refugi que és presó
El tràfic ja desperta sota el fràgil mar d'antenes
vencent la calma al so del motor
S'inunden les places crema l'aire a les voreres
d'avingudes de vapor
La ciutat, on els homes són només rostres
La ciutat, on l'anònim resulta còmplice
La ciutat de la freda desunió
El refugi que és presó
A la farga del ferrer es forgen màscares d'acer
per cada una de les identitats
I amb el rostre encobert es viu callat el desconcert aliè sempre a les altres realitats
corrent un vel per protegir les cicatrius de desencís i soledat
Va creixent la fosca i s'estén la vergonya, en llits de brossa i de cartró
En la nit del dia la sort no canvia pels que ja han caigut en l'exclusió
La ciutat, on els homes són només rostres
La ciutat, on l'anònim resulta còmplice
La ciutat de la freda desunió
El refugi que és presó
Writer/s: Albert Carbonell/ Pol Cruells,Albert Carbonell