La dama blanca

Faèrica


Ningú no sap que hi ha una dama
Que és captiva
En una presó d'ànimes i espectres

Atrapada entre llum i ombres
Vol plorar
A causa del seu toc fred i gelador

Nit rere nit ella plora
En un vell piano
Tons d'una melodia oblidada
Són el lament que les llàgrimes canten

Ningú no sap que hi ha una dama
Que és captiva
En una presó d'ànimes i espectres

Atrapada entre llum i ombres
Vol plorar
A causa del seu toc fred i sense escalfor

Nit rere nit ella plora
En un vell piano
Quan la nit cau
Pots sentir alguns crits fugint
Cap dins la vall

I no pots escapar-ne pas

L'última flama encara crema
En el lloc més fosc
I el seu fat resta latent

A l'antiga casa
De l'erm turó fosc
Hi dansava la Dama Blanca
Fora del seu... cos

Però l'última flama encara crema
En el lloc més fosc
I el seu cor resta immortal


Writer/s: Faèrica