La gàbia
Un exèrcit artificial com el govern que el va crear
arrosseguen institucions de règims anteriors.
Tot distant de la realitat, falsament impersonal
Qui estira la corda que ens ofega cada dia, cada dia més?
Tot depèn del govern, i el govern qui és?
D'on surt la policia? Qui va fer les lleis?
La trama que ens envolta, govern, comunitats,
estaments militars, ensenyança controlada
Vivim en una gàbia que sense barrots
ens manté al lloc on volen uns quants.
Elements impersonals, qui realment governa no té nom,
no té nom!
La gàbia es tanca cada dia més i la gent no ho veu.
Cada llei és un barrot i no tens ni veu ni vot
i la gàbia estreny!
Quan no es veu la tanca ningú la salta,
no són tanques que limiten el moviment,
però si el teu pensament.
La gàbia, la ràbia, trenca els barrots
no et quedis sol, no deixis que el teu esforç es quedi en res.
La gàbia s'estreny, la gàbia, la ràbia!
La gàbia es tanca cada dia més i la gent no ho veu.
Cada llei és un barrot i no tens ni veu ni vot.
Així és el teu món, tens el teu lloc on volen uns quants
elements impersonals. Qui governa no té nom!