La nit perfecta
per la improvisació
quan l’atzar mou les peces donant l’ocasió
de percebre sense escletxes
una eufòria desbordant
que després ens sacsejarà al recordar
Junts, forts
joves i arrogants
amb molt per endavant
ignorant que mai
tornaríem a sentir res tant de nou
Sols versions més petites
del que un dia vam ser
un capvespre d’agost, olor a cendra als carrers
Amarats per la pluja
vivint cada batec
himnes dels noranta ressonant fins al cel
Junts, forts
joves i arrogants
amb molt per endavant
ignorant que mai
tornaríem a sentir res tant de nou