La noia de l'Astrolabi
Fumant fums de poetes, on prínceps no poden entrar,
La vaig veure adormida, en un racó i amb ulls clars,
La vaig veure adormida, ni tan sols em va mirar,
Digue'm si serà per sempre o si s'acabarà.
Vaig trobar a les butxaques monedes i papers,
Papers amb paraules i restes d'orgull desfet,
Va fixar-se en mi, mentre jo tancava els ulls,
I després de perdre-la, aquella nit de somnis buits,
Digue'm si serà per sempre o si s'acabarà,
Digue'm si et tindré per sempre o si te n'aniràs,
La vaig trobar uns mesos més tard i la vaig estimar,
Abraçar-la era tendre, i també donar-li el mar,
Havia de marxar lluny de les meves mans,
Si creues les fronteres sempre em podràs trobar
Digue'm si serà per sempre o si s'acabarà,
Digue'm si et tindré per sempre o si te n'aniràs.
Writer/s: Pere Vilanova