La veritable llegenda de Sant Jordi

Desconeguts


Cavaller que no és valent,
menys del que es creu.
Ell no ha nascut per ser ser guerrer,
no té gaire fe.

Olora el drac i arronsa el nas,
voldria marxar.
Sant Jordi no és pas tant valent,
menys del que es creu.

Donzella forta i cor calent,
filla de reis.
Mirada dura i gest rebel,
nervis d’acer.

Olora el drac i aixeca el cap,
no dubtarà.
Donzella forta i cor calent
s’apropa el moment.

Desperta el drac,
ni amor ni pietat.
Rèptil alat i verd.

S’enlaira el drac,
de negre es torna el cel.
Flames i foc, infern.

Sant Jordi es fa enrere un pas
petrificat.
S’amaga i clama compassió
pels seus pecats.

Però la donzella treu corrent
l’espasa del rei.
Apunta al cor del llangardaix,
la llança al vent.

I cau el drac,
es desploma indefens.
Cau abatut als peus.

I mor el drac.
Un riu roig li surt del pit.
La donzella somriu.

Dorm, valent,
que mai no ho sabrà la gent.

Dorm, valent,
que mai no ho sabran.