L'ham
Envoltat de tristos relats,
Exhalant suaus núvols d’encens.
No tens cap nom, rostre o edat.
Ombra rere la mirada,
De fascinants desconfiances.
So de passes dins la casa.
Quan camines sempre cantes.
Home desconegut, d’on véns?
D’un bosc molt fosc, vestit de nit.
Ego callat, foc esdevens,
Cantant brillant, et mous petit.
El cor se’t serra en implosió,
Tensat per tot el que has patit.
Tan indecís, sense visió.
T’abraçaré amb el meu sentit.
Home desconegut, d’on véns?
Has d’incendiar el teu passat.
Els brots s’enlairen en ascens,
Si ofrenes cendres al sembrat.
Writer/s: Ramon Porta