Lilo


Lilo surt cada matí a descobrir el seu voltant, em sembla un món tan xicotet a mi.
Jo interprete a cada gest que m’estima i jo també me l’estime, igualment.
Lilo no pareix dubtar del seu futur, del seu passat. Sols el dia és la unitat.
Bona dosi de llum solar, roman les hores en punts triats, estratègicament secrets.

Lilo és un misteri per a mi.
No és filòsof, no és enginyer industrial.
A Lilo no li cal opinar sobre el canvi climàtic global,
Sobre les hipoteques brutals... així és com veig jo a Lilo.

Lilo sap interpretar tots els meus canvis d’estat, manté distàncies prudencials.
S’amolleix en el meu pit mentre em mira fixament . Jo li parle i ell em sent.
Lilo i jo ens entenem sota un codi senzill i discret. Literatura sense argument.
La Casella és la seua llar, més enllà queda la mar, si ve llevant la pot somniar.

Lilo és un misteri per a mi.
No és filòsof, no és enginyer industrial.
A Lilo no li cal opinar sobre el canvi climàtic global,
sobre les hipoteques brutals... així és com veig jo a Lilo.


Writer/s: Josep Pérez