Lo Carrilet de la Cava
Lo Carrilet de la Cava
fa uns quants anys que va plegar
perquè els autos i les motos
no el deixaven guanyar el pa,
però jo, que sempre penso
en los amics que anem perdent,
en carinyo jo li canto
per poder donar a saber
del Carrilet de la Cava
sempre me'n recordaré.
Ai Carrilet, quan poc a poc avançavem,
quina il·lusió, quan esperava mons pares,
lo teu xiulet no el tornarem a escoltar.
A la Ribera, ja no et podrem oblidar.
Bicicletes, extraperlo
guardiacivils i estudiants,
sacs d'arròs, molts de pagesos
i colles de valencians,
embarassades, gent malalta
de quartana i de dolor,
i cistelles en pollastres,
alguna àdena i capons,
i aubergínies i tomates
per a regalar als sinyors.
Ai Carrilet, quan poc a poc avançavem,
quina il·lusió, los tebeos que em portaves,
lo teu xiulet no el tornarem a escoltar.
A la Ribera, ja no et podrem oblidar.
Los jovens van a la Costa
i les dones al mercat,
los homens a pagar l'aigua
o a parlar algun advocat
i a les voltes del migdia
a dinar a Casa Verdal,
i a la tarda cap a casa
a tornar a l'arròs bullit,
farinetes o recapte
i xapadillos rostits.
Ai Carrilet, quan poc a poc avançavem,
quina il·lusió, quan esperava mons pares,
lo teu xiulet no el tornarem a escoltar.
A la Ribera, ja no et podrem oblidar.
Writer/s: Josep Bo