Mar de verí
S'han assecat,
s'han assecat ja els dos rius i tots els jardins
en un abisme, tan lluny a la mar,
el paradís no tornarà.
Salvació
obligada
salvació
il·lusió.
Porta'm aigua treu-me la set;
dóna'm història i jo us daré sang.
En un abisme, tan lluny la mar,
el paradís no tornarà.
Sinistres cases, esmolades ombres,
enderrocant els murs de Babilònia.
Fums alts, ànima morta,
tots surem en un Mar de verí.
Writer/s: Spyros Kaniaris