Marabú
Fas mala cara.
Socarrimat,
sempre encorbat,
desanimat,
no sé què et passa.
Observes silent damunt la teulada.
Immòbil, em mires sense dir ni mu.
I sembla que dubtis, sospitis, vigilis,
No sé si sabria viure sense tu.
Cada abocador el fas casa teva,
deixalles diverses, verdures, xampú.
L'amic de la infància que encara conservo,
pren-me les mides per fer-me el taüt.
On vas?
Què has vist?
Malhumorat,
despentinat,
sense afaitar,
abaixes la mirada.
Arribes l'últim i seus a la taula.
Empenys els voltors amb sentit comú
i menges carronyes i menges tortugues.
I per postres menges fruites i iogurt.
No estiguis trist i alegra la cara
i enlaira les ales sempre més amunt.
Ni lleons ni zebres, girafes ni vaques,
ni taurons ni hòsties, vull ser un marabú.