Matins llargs
les ganes de viure't que es van amuntegant.
El desig de bategar al mateix temps,
parle de tot el que sent, sols trobe parets.
Obrir-se, saps, ho és tot. Tan sols has d'escoltar.
No m'escoltes amb por, doncs jo també la sent igual.
Quantes nits ho hem hagut de parlar vora l'ordinador,
se'ns feia tan tard i a l'endemà havíem de treballar.
De l'Horta cap al Vallès gairebé sense descansar,
el tren sempre feia tard i el viatge es feia tan pesat.
Writer/s: Sergi Contrí