Messi
dels nostres dies grisos i quadriculats
un petit extraterrestre ha burlat les lleis
galàctiques, sintàctiques.
Geni, humil i patidor
de somriure silenciós
ossos de vidre preciós
dibuixen camins impossibles d'amor i fantasia.
Messi...
Messi...
Messi mentre et vegi volar seguiré somniant
Messi, petita estrella fugaç no t'apaguis mai
no, no, no t'apaguis mai
no deixis de volar i de burlar el destí
amb la màgia els teus peus.
A Argentina hi ha un Déu que no t'estima
perquè et té por, no es pot ser senzill i ser tan bo
sàpigues que a casa meva tothom et mima
l'hivern serà més fosc quan no l'encengui amb el cor el nostre petit...
Geni, humil i patidor
de somriure silenciós
ossos de vidre preciós
dibuixen camins impossibles d'amor i fantasia.
Writer/s: Bruno Oro