No diguis
Guardo encara en una caixa
aquella fulla de paper
Que a vegades és mirada,
i a vegades pensament
Guardo la fulla trencada,
La vaig trencar en aquell moment
Que volant desesperada
se'm va endur el vent.
Ara és cançó, ara és color,
Ara és un crit, un foc ardent
Ara és cançó, ara és color,
Ara és un crit llançat al vent.
No diguis que estàs cansat
Si el teu viatge tan sols comença
No diguis que t'ho has pensat
Si és pensant que arriba la tempesta
No diguis que ja has lluitat
Per què lluitar no és fer guerra.
No diguis que s'ha fet tard
Que quan és fosc el dia aviat comença...
Que quan és fosc el dia aviat comença...
Quan desitgis tornar a casa
quan creguis que ja ho has fet
n'hi haurà prou amb la mirada
per poder entendre el secret
Tornaràs aviat a casa
i seràs l'espurna de paper
que de cop encén una ànima
perduda en el desert
Ara ets cançó, ara ets color,
Ara ets un crit, un foc ardent
Ara ets cançó, ara ets color,
Ara ets un crit llançat al vent.
No diguis que estàs cansat
Si el teu viatge tan sols comença
No diguis que t'ho has pensat
Si és pensant que arriba la tempesta
No diguis que ja has lluitat
Per què lluitar no és fer guerra.
No diguis que s'ha fet tard
Que quan és fosc el dia aviat comença...
Que quan és fosc el dia aviat comença...