No paren de mirar-nos
sobre els cabells,
encega els ulls, no
deixa veure el teu rostre.
La multitud
ens ha sorprés,
acurta el pas,
no paren de mirar-nos.
Així no, no paren de mirar-nos
com si fórem dos adolescents,
no paren de mirar-nos
al nostre refugi d'amor
en aquesta hora incerta
que el temps ens vol fer soterrar
el nostre caliu.
Mirem al cel
tan nebulós,
prop al teu cos
i t'òmplic de carícies
Aquells ocells
en el branquell
ens fan costat
deixant-nos un somriure.
Així no, no paren de mirar-nos
com si fórem dos adolescents,
no paren de mirar-nos
al nostre refugi d'amor
en aquesta hora incerta
que el temps ens vol fer soterrar
el nostre caliu.
Writer/s: Josep Aparicio 'Apa'