No tinc epitafi
i essent un diable, amb tu sigui un àngel del cel.
Faig poemes per vici, de crisi i a contracorrent
mai estic apàtic, i no vaig allà on bufa el vent.
No tinc epitafi
potser semblo fràgil, però he sortit dels paranys
i els que em volen mort, m'han de veure fer anys.
Puc obrir la porta, deixar que t'instal•lis amb mi
accepto el risc, si es pot compartir.
No tinc epitafi
no està viu tothom que ho diu, per més que respiri
si l'habita un esperit passiu, fa del món un cementiri.
Es limiten a seguir el guió, dominats per un deliri.
Haurien de caminar pel món,
aguantant, encès, un ciri.
No tinc epitafi
Writer/s: Joan Francesc Dalmau