Nus
on t'hi guardo a tu i les teves pors.
On hi guardo aquells cels i aquelles caixes encara plenes,
on hi guardo somnis de nits més serenes.
Hi tinc les paraules que encara no sé dir,
vocals aturades i noms en llatí.
Hi sonen grills i ocells,
m'embruto els peus d'un terra que no trepitjaré mai més.
Dins hi balleu, nimfes del bosc, peu rere peu, encenent antics focs. x2
Tinc un nus que em trastorna, un nus sota els pulmons,
que el rostre em deforma amb el seu tacte espinós.
Dins hi ha una llàgrima impotent, i un camí que poc a poc es frena,
una allau de somnis corrents i anhels lligats en una trena.
Hi ha esparsits bocins d'una figura de cristall
trencada a crits pels anys silenciats.
Hi ha una rosa pansida a la que no sé estimar,
una mà que em crida i no sé abraçar.
Hi ets tu i no et puc donar un petó que et pregui que no em faltis mai.x2
No vull pensar, deixeu-me pensar, no puc plorar, desitjo plorar, no puc cantar, no puc ballar, preciso esclatar, fés-me punxar, no sé pensar, no em deixen somniar, jo vull cridar, deixeu de pensar, he de marxar, deixeu-me plorar, deixeu-me marxar, vinc a cantar, he d'esclatar, he de tallar aquest nus humà, l'he de cremar, vaig a somiar, vaig a somiar, vaig a somiar, vaig a somiar, vaig a somiar...
ja estic somiant.
Writer/s: Monsieur Cactus