Onades llunyanes
De vegades somio en jardins marins on puc descansar
Estirat a la gespa de flors flotants que no cal regar
Sempre havia anhelat un segon amb un mar benèvol
que m'envoltés
De manera que no passés ni un pèl d'aire entre els dos
Però fins i tot el menys cec no em veu passejant amb tu
Ho guardaré en secret, un que se m’endugui amb el vent
Escriure-ho en va: una veu mai agafarà cara i peus
Sento una posta de sol i en realitat són els teus cabells
Em cristal·litza saber que no es pot trencar un breu i llarg
record
No vull ni pensar quant de fràgil és el teu fil d’or
per acabar naufragant on em vaig quedar l’últim cop
en l’antic viatge sense destí ni mapes amb un desèrtic foc
Però tan sols en un instant, l’eternitat s’apodera de mi
Et tinc com a idealitzat quadre en oli sobre llenç
Hauràs sortit d’un llibre nu en vers i prosa com ningun
Deixant enrere una estela d’onades que brillen només per tu
Fent entendre a tot l'art que aquest és fosc al teu costat
Writer/s: Nil Nadal