Pàtria blues
el cel s’obre, es trenca i corprèn.
Els mil·lennis en un pinyó.
Tota la violència en un perdó.
Però estem afamats i no hi ha perquès.
Sota el parquet les àvies gemeguen ben mortes.
Obre el balcó i clou els ulls:
el món és tan xic, la porta closa.
I els cors són tan pocs
que qui hi entra hi fa nosa.
No em facis mal avui, espera’t fins demà.
No em facis mal avui, encara, espera’t fins demà .
Tots els dits grapats formen un manyoc.
Així es pica més fort!
I faran nous murs, i farà sol,
i potser després va i plou.
Però estem afamats i no hi ha perquès.
Sota el parquet les àvies gemeguen ben mortes.
No em facis mal avui, espera’t fins demà.
No em facis mal avui, encara, espera’t fins demà.