Per tornar a nàixer
“No et conec,
no et coneixes,
no em conec,
no em coneixes.”
Que duus dins la pell?
A part de la rosa estesa i la fletxa en marxa?
Jo per tornar a nàixer,
he tingut que veure el cel en flames,
per tornar a créixer,
he tingut que dir-te:
Adéu.
On està el present?
Entre onades de ràbia i cendra,
la cendra que no em deixa respirar.
Oh... On està el present?
Quan les ombres es miren i es trenquen?
Es trenquen rimant versos fatigats.
No em deixen veure...
El temps sorprèn, desprèn,
en l’aire claves rems,
no vols ser pres.
Has vist en l’horitzó els meus cabells,
formaven l’esquelet d’unes cançons.
I estàs canviant la direcció
de velles emocions,
i estàs canviant tots els colors
que pinten el que som.
Oh.. On està el present?
Entre onades de ràbia i cendra,
la cendra que no em deixa respirar.
Oh... On està el present?
Quan les ombres es miren i es trenquen?
Es trenquen rimant versos fatigats,
no em deixen veure...
I no saps perquè els núvols han deixat d’avançar,
s’enfreda la veu que et deia la bellesa et pertany,
i flotes com una brisa que arranca els colors
i sempre que t’abrace tens l’instint d’apartar el cor.