Pregària per un cant espiritual
Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
Amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre
Que més ens podeu dar en una altra vida?
Per'xò estic tan gelós dels ulls, i del rostre,
l el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor,
Que s'hi mou sempre... i temo tant la mort!
Amb quins altres sentits me'l fareu veure
Aquest cel blau damunt de tes muntanyes ?
l el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l'eterna pau
l no voldré més cel que aquest cel blau
Aquell que a cap moment li digué:
"Atura't" Sinó al mateix que li dugué la mort
Jo no l'entenc, Senyor, jo que voldria
Aturar tants moments de cada dia
Per fer'ls eterns a dintre del meu cor!..
0 és que aquest "fer etern" és ja la mort?
Mes llavors, la vida què seria?
Fora l'ombra, només del temps que passa.
La il.lusió del lluny de l'aprop,
l el compte de to molt, i el poc, i el massa,
Enganyador, perquè ja tot és tot ?
Tant se val? Aquest món, sia com sia
Tan divers, tan extens, tan temporal;
Aquesta terra, amb tot lo que s'hi cria;
Es ma pàtria, Senyor, i no podria
Ésser també una pàtria celestial ?
Home sóc i és humana ma mesura
Per tot quant puga creure i esperar?
Si ma fe i ma esperança aquí s'atura
Me'n fareu una culpa més. enllà ?
Més enllà veig el cel i les estrelles,
l encara allí voldria ésser-hi hom;
Si heu fet mos ulls i mos sentits per elles.
Per què aclucar'ls cercant un altre "Com"?
Si per mi com aquest no n'hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor: pro on sou qui ho sap?
Tot lo que veig vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí...
l quan vingui aquella hora de temença
En què s'acluquin aquests ulls humans,
Obriu-me'n. Senyor, uns altres de més grans
Per contemplar la vostra faç immensa
Sia'm la mort una major naixença!
Writer/s: Joan Maragall,Jordi Barre