Quan em sento sol
quan tothom ja dorm
quan la lluna bressa el món
pinto els records
amb petits acords
que dibuixen mil colors.
Trec els meus pinzells
per omplir papers
amb paraules i fragments
que aniré guardant
per anar recordant
les cançons que anem forjant.
No sé com vas arribar
al meu costat
et vas voler quedar
però ets la meva companya
que mai no marxarà.
Sents les meves mans
que van tocant, a poc a poc,
el teu cos despullat
la nostra soledat.
Sé que ja fa temps
que anem tirant
per aquest món
I ens anem fent grans
però sempre endavant.
Entra un raig de sal
dins l'habitació
i em desperto un altre cop
sol, però acompanyat
de records passats
i nostàlgies que es desfan.
Entre els teus cabells
de metall i freds
que es rovellen lentament
i em rovello jo
i es trenca el meu cor
a bocins que es fan cançó.
No sé com vas arribar
al meu costat
i et vas voler quedar
però ets la meva companya
que mai no marxarà.
Sents les meves mans
que van tocant, a poc a poc,
el teu cos despullat
la nostra soledat.
Sé que ja fa temps
que anem tirant
per aquest món
I ens anem fent grans
però sempre endavant.
Writer/s: Marc Grasas