Quan s'acaba la nit
i estic cansat de caminar,
pels carrers plens de boira i buits de gent
Se m'acosta un amic
que porta els ulls mes entelats que jo.
Em saluda, m'engalipa i em convenç.
Diu que més avall
han obert un bar que està bé.
És tard però hi aniré
encara que no hi passi res.
La llum del matí
em comença a ferir.
Tinc el temps just,
me n'haig d'anar però no puc
perquè sento el blues.
Ja se'm tanquen els ulls
el cap em roda i no sé on sóc
fora és clar, dins és fosc vull esmorzar.
Ara el sol és més alt
i tard o d'hora hauré de tomar
cap a casa, a la feina o cap al parc.
Writer/s: Alfons Rojo