Roselles
Flames vermelles vora el camí
que puja dalt, al tossal,
quan neixen trien el seu atzar
i m'acompanyen al llit.
La primavera ha tornat febril,
les arrels toque amb les mans,
i les roselles m'han pres la carn
com cada any abolit.
Dolça muller, jo era el teu marit,
quan véns et sent respirar
i el teu alè està banyant la sang
d'aquest cos mort i florit.
Volíem canviar aquesta llarga nit
amb colors de dignitat,
deixar d'herència la llibertat,
poder mirar-se a l'espill.
Però les pors tenen massa amics;
nostres cadenes, amants
i les roselles s'obriren pas
pel meu cos jove i antic.
Els meus anhels no acaben ací,
t'espera a terra l'amant
ja tinc roselles, no portes rams,
no m'oblideu, que no vull morir.
Writer/s: Tomàs de los Santos