Sona, viola, sona
al pla de sant Francesc;
ja n'hi balla una dama
filla del rei francès.
Sona, viola, sona,
sona del so cortès.
Ja l'ha robada una maco,
un maco aragonès;
ja n'hi fa fer una saia
que al món no n'hi ha cap més.
Caminaven set hores,
set hores tot corrent;
al cap de set hores
cau en gran sentiment.
La infanta ja plorava
plorava amargament.
- De què ploreu, la dama,
de què vós tant ploreu?
- Ploreu pel vostre pare?
N'és mort d'enfadament.
Ploreu per vostra mare?
Morta de sentiment.
De què ploreu, la dama?
No sé de què ploreu.
- Jo ploro per la saia.
que molt estreta m'és.
- Que m'ofega la cinta
i fins el cor també;
deixeu-me el punyal,
que me l'arreglaré.
S'arrenca del punyal
i a la dama el deix,
no s'arregla la saia,
que prou ample li és.
Enmig del cor se'l clava;
i morta a terra cau,
que val més quedar morta
que deshonrada ser.
Sona, viola, sona,
sona del so cortès.
Mira que ballen dames
dames i cavallers.
Writer/s: Popular