Tres, dos, u...
Trencaré les hores per poder abraçar-te
Una mena de força que ho fa tot més intens
Tancaré els ulls innocent, esperant una besada
Una flama enorme un desig ardent.
Tants de dies m’he passat cercant una paraula
Un mot adequat per fer el vers adient
T’estimo però no ho sé escriure,
Unim-nos potser és massa…
Tres, dos,
u…
Tombant per la casa, remeno pels calaixos
Un reflex teu m’està bullint al cap
Tinc idees fresques, el Guguel en pantalla
Una perspectiva, un encís ben clar.
Teixint síl·labes d’amagat veig créixer mots i frases
Un moment, això no hi cap, és massa llarg
T’estimo, voldria escriure però
Una paraula em falta…
Tres, dos,
u…
la paraula, la paraula…
Tres, dos,
u...
la paraula és…
T’estimo però no ho sé escriure,
Unim-nos potser és massa
Toquem-nos poca cosa,
Ullets meus és lleig
Trobem-nos en el sí de l’Univers és massa cutre
Tastem-nos massa heavy, Utopia incert…
Tants de dies porto ja cercant aquesta paraula
Un mot adequat per fer-te un súper vers!!
T’estimo però no ho sé escriure,
Una paraula manca…
Tres, dos,
u…
la paraula, la paraula…
Tres, dos,
u...
la paraula és…
la paraula, la paraula
la paraula ets…
TU
Writer/s: Joan Boada